MANIFEST

Xarxa Internacional per la Despatologització Trans

Els activistes i grups que signem aquest document i formem la Xarxa Internacional per la Despatologització de les Identitats Trans denunciem públicament, una vegada més, la psiquiatrització de les nostres identitats i les greus conseqüències de l’anomenat “trastorn de la identitat sexual o de gènere” (TIG). De igual manera, volem fer visible la violència que s’exerceix sobre les persones intersex mitjançant els procediments mèdics vigents.

Amb “psiquiatrització” anomenem la pràctica de definir i tractar la transsexualitat sota l’estatut de trastorn mental. Ens referim, també, a la confusió d’identitats i cossos no normatius (situats fora de l’ordre cultural dominant) amb identitats i cossos patològics. La psiquiatrització relega a les institucions medico-psiquiàtricas el control sobre les identitats de gènere. La pràctica oficial d’aquestes institucions, motivada per interessos estatals, religiosos, econòmics i polítics, treballa sobre els cossos de les persones emparant i reproduint el binomi d’home i dona. Fent passar aquesta postura excloent per una realitat natural i “vertadera”. Aquest binomi, pressuposa l’existència única de dos cossos (home o dona) i associa un comportament específic a cada un d’ells (masculí o femení), al mateix temps, tradicionalment ha considerat la heterosexualitat con l’única relació possible entre ells. Avui, denunciant aquest paradigma, que ha utilitzat l’argument de la biologia i la naturalesa com a justificació de l’ordre social vigent, evidenciem els seus efectes socials per a posar fi a les seves pretensions polítiques.

Els cossos que no responen anatòmicament a la classificació mèdica occidental vigent, són catalogats sota l’epígraf de intersexualitat, condició que “per se”, és considerada patològica. La classificació mèdica, per contra, continua encara avui en dia sense ser interrogada. La transsexualitat també és conceptualitzada com una realitat en sí mateixa problemàtica. La ideologia de gènere que segueix la psiquiatria, per contra, continua encara avui en dia sense ser qüestionada.

Legitimitzar les normes socials que marquen les nostres vivències i sentiments implica invisibilitzar i patologitzar la resta d’opcions existents, i marcar un únic camí que no qüestioni el dogma polític sota el qual es fonamenta la nostra societat: l’existència, única i exclusiva, de només dues formes de ser i de sentir. Si invisibilitzar suposa intervenir a nadons intersex (aquellxs amb genitals ambigus funcionals) amb violents tractaments normalitzadors, així es farà, si del que es tracta és d’esborrar la possibilitat d’aquests cossos i vetar l’existència de les diferències.

El paradigma en que s’inspiren els procediments actuals d’atenció a la transsexualitat u la intersexualitat els converteix en processos mèdics de normalització binària. De “normalització” donat que redueixen la diversitat a només dues maneres de viure i habitar el món: les considerades estadísticament i política “normals”. Amb la nostra crítica a aquests processos resistim també a tenir que adaptar-nos a les definicions psiquiàtriques d’home i dona per poder viure les nostres identitats, per a que el valor de les nostres vides sigui reconegut sense la renúncia a la diversitat en la que nosaltres ens constituïm. No acatem cap tipus de catalogació, ni etiqueta, ni definició imposada per part de la institució mèdica. Reclamem el nostre dret a autodeterminar-nos.

Actualment, la transsexualitat és considerada un “trastorn d’identitat sexual”, una patologia mental classificada en el CIM-10 (Classificació Internacional de Malalties de la Organització Mundial de la Salut) i en el DSM-IV-R (Manual Diagnòstic i Estadístic de Malalties Mentals de l’Associació de Psiquiatria Nord-Americana). Aquestes classificacions són els que guien als i les psiquiatres de tot el mon a l’hora d’establir els seus diagnòstics. En elles es comet un error poc casual: la confusió dels efectes de la transfòbia amb els de la transsexualitat. S’invisibilitza la violència social que s’exerceix sobre qui no s’adequa a les normes de gènere. D’aquesta manera, s’ignora activament que el problema no és la identitat de gènere, sinó la transfòbia.

La revisió del DSM-IV-R és un proces que va començar ara farà dos anys, i té per finalitat determinar els canvis en la llista de malalties. En aquests darrers mesos s’han fet públics els noms dels psiquiatres que decidiran el futur del trastorn d’identitat sexual (TIG). Al capdavant  del grup de treball sobre el TIG trobem el Dr. Zucker (director del grup) i el Dr. Blanchard, entre d’altres. Aquests psiquiatres que són coneguts per utilitzar teràpies reparatives de reconducció a homosexuals i transsexuals i que estan vinculats a clíniques que intervenen a persones intersex, proposen, no només no retirar el trastorn sinó ampliar el seu tractament a lxs nenxs que presentin comportaments de gènere no-normatius, i aplicar-lis teràpies reparatives d’adaptació al rol d’origen. En aquest sentit el moviment trans nord-americà ha fet una crida sol·licitant la seva expulsió del grup encarregat de la revisió del DSM. La Xarxa Internacional per la Despatologització de les Identitats Trans s’uneix, sense cap reserva a la denúncia citada.

La patologització de la transsexualitat sota el “trastorn d’identitat sexual” és un gravíssim exercici de control i normalització. El tractament d’aquest trastorn es du a terme en diferents centres arreu del món. En casos com el de l’Estat Espanyol, es obligatori el pas per una avaluació psiquiàtrica en les Unitats d’Identitat de Gènere que, en alguns casos, va associat a un control setmanal de la nostra identitat de gènere a través de teràpies de grup i familiars i tot tipus de processos denigrants que vulneren els nostres drets. En el cas de l’Estat Espanyol, s’ha de ressaltar que qualsevol persona que desitgi canviar en seu nom en la documentació o modificar el seu cos amb hormones o operacions ha de passar obligatòriament per una consulta psiquiàtrica.

Per últim ens dirigim directament a la classe política. La nostra demanada és clara:

• · Exigim la retirada de la transsexualitat dels manuals de malalties mentals (DSM-TR-IV i CIM-10). Paralització dels tractaments a nadons intersex.
• · Reivindiquem el dret a canviar el nostre nom i sexe en els documents oficials sense haver de passar per ninguna avaluació mèdica ni psicològica. Afegim que pensem, fermament, que l’Estat no hauria de tenir cap competència sobre els nostres noms, els nostres cossos i les nostres identitats.
• · Fem nostres les paraules del moviment feminista en la lluita pel dret a l’avortament i el dret al propi cos: reivindiquem el nostre dret a decidir lliurement si volem o no modificar els nostres cossos i poder dur a terme la nostra elecció sense impediments burocràtics, polítics o econòmics, així com fora de qualsevol tipus de coacció mèdica. Volem que els sistemes sanitaris es posicionin en front el trastorn d’identitat sexual, reconeixent la transfòbia actual que sosté la seva classificació, i que replantegin el seu programa d’atenció sanitària a la transsexualitat fent de la avaluació psiquiàtrica un pas innecessari i de l’acompanyament psicoterapèutic una opció voluntària. Exigim també que cessin les operacions als nadons intersex.
• Denunciem l’extrema vulnerabilitat i les dificultats en l’accés al mercat laboral del col·lectiu trans. Exigim que es garanteixi l’accés al món laboral i posada en marxa de polítiques específiques per acabar amb la marginació i la discriminació del nostre col·lectiu. Exigim, a més, condicions de salut i seguretat en el desenvolupament del treball sexual i la fi del setge policial a aquestes persones, així com del tràfic sexual.
• Aquesta situació de vulnerabilitat s’accentúa en el cas de les persones trans immigrades, que arriben al nostre país fugint de situacions d’extrema violència. Exigim la concessió immediata d’asil polític en aquests casos, mentre que reivindiquem la plena equiparació de drets de les persones migrants. Denunciem els efectes de la política d’estrangeria actual sobre els sectors socialment més vulnerables.
• Al mateix temps que cridem que no som víctimes sinó éssers actius i amb capacitat de decisió sobre la nostra pròpia identitat, volem recordar també totes les agressions, assassinats i també els suïcidis de les persones trans a causa de la transfòbia. Senyalem el sistema com a culpable d’aquestes violències. El silenci és complicitat.

Acabem evidenciant l’extrema rigidesa amb al que s’imposa el binomi home/dona, com a opció única i excloent, binomi que és construït i per tant pot ésser qüestionat. La nostra existència demostra la falsedat d’aquests pols oposats i senyala cap a una realitat plural i diversa. Diversitat que avui, dignifiquem.

Quan la medicina i l’Estat ens defineixen com a trastornats posen en evidència que les nostres identitats, les nostres vides, trastornen el seu sistema. Per això diem que la malaltia no està en nosaltres sinó en el binarisme de gènere.

Anunciem que la Xarxa Internacional per la Despatologització de les Identitats Trans sorgeix per a consolidar una coordinació mundial al voltant d’un primer objectiu: la descatalogació de la transsexualitat del DSM-TR l’any 2012. Un primer pas per la diversitat, un primer cop a la transfòbia.

Per la diversitat dels nostres cossos i les nostres identitats!

La transfòbia en emmalalteix!

XARXA INTERNACIONAL

PER LA

DESPATOLOGITZACIÓ

TRANS